Ja hem al · ludit al fet que la simple mesura només té sentit si va acompanyat per un raonament adequat. Per descomptat, no hem de pensar que la tecnologia i els seus instruments han de ser rebutjats. L'instrument té una validesa important, és en gran part gràcies a la tecnologia que l'home ha aconseguit el seu actual nivell de benestar.
"Mai abans en la ciència i la tecnologia del segle han tingut un enorme, grans èxits, en tots els camps, des de les telecomunicacions a la física de partícules elementals, per les tecnologies químiques per a la microcirurgia… La llista seria molt llarga ". 1
Però cal anar amb compte per saber com aplicar:
"I mai abans aquest gran poder que l'home té a la mà s'ha utilitzat d'una manera tan reduccionista, separar les parts de la totalitat. I aquesta és la raó per la qual el planeta està malalt ". 1
No oblidi que una eina, com la paraula indica, és només una eina. No deixeu, per tant, que l'home es converteix en un instrument de l'instrument.
Però fins a quin punt, pensar en termes de complexitat, l'instrument és útil per a l'home?
La resposta és: fins el denominat punt de bifurcació.
Podem predir que en pocs minuts es plovent?
La resposta és sí, amb les eines adequades podem, per exemple, establir que, en pocs dies estarà a la pluja, però està clar que no podem dir quin temps farà l'any que.
Imagineu tractant de llegir el pronòstic del temps per demà, llavors el dia després de, un any, degut, 03:00, cinc anys: ens sorprendrem.2
Per què?
Per explicar aquest concepte ve a la geometria fractal. Jo no infligir una lliçó de matemàtiques, també perquè entra dins de les meves competències, però un passatge en el llibre i la formiga imperis cervell Alberto Gandolfi defineix a la perfecció aquest:
"La natura evoluciona d'aquesta manera. Hi ha vegades - abans que el punt de bifurcació - Estabilitat i equilibri. Llavors, quan el sistema arriba al punt de bifurcació, existeix discontinuïtat, caos.
En aquest punt el comportament del sistema segueix un no-lineal. En aquestes condicions inestables, el sistema arriba al punt de bifurcació i en aquest punt evoluciona cap a un nou règim, impossible predir a priori."3
En aquests principis es basa l'anomenada adaptació síndrome di Seyle: que és on acaba el final de cicle - Trastorn - Organització, àmpliament descrits en el mètode (La Forma) d'Edgar Morin.
Es pot dir que el punt de predicció de bifurcació té una naturalesa probabilística, mentre que entre els punts de bifurcació es pot parlar de lleis deterministes.
Per tant, és una alternança entre l'atzar i la necessitat. Atès que l'evolució d'una successió contínua d'equilibri i no equilibri, es pot veure clarament que la ciència clàssica no s'ha de considerar en l'error. És només per ser considerada insuficient. De fet, en els períodes d'equilibri és vàlida i fungibles, mentre que durant els períodes de no-equilibri no és. És el punt de bifurcació que marca les necessitats del passatge entre la ciència clàssica i la teoria de la complexitat.
I el mateix passa entre els dos punts de bifurcació, que és vàlida per a la tecnologia - o millor - la tecnologia actual.
Hi ha necessitat que el bucle recursiu: Ordre – desordre - organització, descriu en el Mètode d'Edgar Morin complir la seva ruta.
Segons el monitor punts de bifurcació ATLETA
En aquesta etapa del nostre progrés en el món de la complexitat m'agradaria afegir algunes reflexions sobre la conveniència d'utilitzar la tecnologia. Des de fa diversos anys, eines de disseny i programari dedicats a la denominada avaluació funcional, Avui vaig arribar a la conclusió que una eina específica per a aquests fins podria tenir un millor ús.
En virtut d'aquest coneixement, esperem que el futur permet que l'instrument per acompanyar l'atleta durant l'entrenament, cada instant (temps real i els seus comentaris). Un aspecte fonamental que ha d'ocupar la investigació esportiva ha de ser la identificació adequada marcador i el seu seguiment en cada moment. En aquesta manera, podríem dir si estem en un règim lineal i per tant predictible, en el punt de bifurcació, o en un règim no lineal, per tant impredictible, fora del punt de bifurcació, que no és més que el temps en què es manifesta la fatiga. La Fase I, en altres paraules, seria una veritable manifestació del caos, moment en què pressuposa la necessitat de començar la recuperació per permetre que el cos per compensar en excés, com es diu en molts (però no exactament) la, amb més precisió, trobar un nou equilibri, a un nivell més alt. Anem, doncs, que el cicle de comanda – desordre – organització segueixi el seu curs.
Els sistemes complexos es troben en un estat viable al límit
entre l'ordre i el desordre,
ni massa ni massa caòtic estàtica, alt risc,
sempre en un delicat equilibri
entre la creació i la destrucció.3
Això hauria de fer reflexionar sobre la magnitud de la càrrega que s'administra per prevenir lesions. Aquí és on una eina podria trobar el seu utilitat, entenem la mesura que és permissible per referir-se al estrès del cos, que no excedeixi el límit més enllà del qual vostè pot incórrer en una lesió. No oblidi que una eina és només una eina, la lesió és el resultat d'un complex d'aigües amunt, a continuació algunes consideracions i algunes decisions que s'han de prendre sempre han de créixer a partir de l'eina més important: la nostra mente.
Aquest últim, amb el raonament, l'observació i el diàleg amb l'atleta, assumirà les estratègies més adequades per aplicar, donant així l'empenta necessària per a la creació de cercles virtuosos que afecten a cada una altra.
La realitat es caracteritza per elements interconnectats en una sèrie de cercles d'auto-reforç (Virtuosos i viziosi), que s'aparten de l'equilibri, cercles i auto-equilibri, que tendeixen a tornar a l'equilibri.
M'agradaria reiterar que aquest no és un camí senzill, perquè:
- Els sistemes complexos estan en un estat en el límit entre la previsibilitat i la no predictibilitat, on tot és possible, però no tot s'aconsegueix.3
- És impossible predir amb certesa quin serà l'estat futur d'un sistema complex, pel que en el seu lloc pot predir, en general, el que serà el seu possibles estats (estructures).3
- Tot està connectat a un altre, i cada fenomen a un altre fenomen i, sovint amb un gran "sensació". En circumstàncies apropiades, la incertesa mínima pot créixer fins a fer totalment imprevisible el futur de la. Les connexions són nombroses i de gran abast.3
La realitat no està feta només immediatament.
La realitat no és llegible amb claredat en els fets.
Les idees i teories tradueixen però no reflecteixen la realitat.
D'una manera que pot ser errònia.
La nostra realitat no és més que la nostra idea de la realitat.
La realitat depèn també de l'aposta.
Llavors, la dificultat de reconèixer la realitat,
vostè pot fer aquesta pregunta:
És realista de ser realistes?
El poc realisme creu que la realitat llegible
i només veu el immediat és cec.
Vine diceva Bernard Groethuysen:
"Sent realistes, que la utopia!"
(Edgar Morin)
Giulio Rattazzi
Registrar-se al formulari web a la columna de la dreta de la pàgina si vols rebre el butlletí DeMotu.it
https://www.demotu.it/wordpress/archives/category/complessita
Bibliografia
- Nicola Russo, Filosofia i Ecologia, Les idees sobre la ciència i les pràctiques ecològiques, Lideratge, 2000.
- Formiguers, imperis, cervells: introducció a la ciència de la complexitat, La. Gandolfi, Bollati Boringhieri-S. Ciència.
- Abans de vostè sobre Ragni Alberto De Luca Toni i Alberto F Comello. de Luca Toni i Comello, Abans de vostè sobre Ragni, UTET Biblioteca Torí, 2005.
